|
Publicado na Galaxia Gutenberg o polémico ensaio de Joan Ramon Resina recusado por L’Avenç.
La vocació de modernitat de Barcelona |
| La imatge de Barcelona no és una referència exclusivament visual, sinó més aviat com a una configuració representativa de l’imaginari social. Com que aquesta imatge no pot ser mai unívoca, aquest llibre trenca el continu històric en segments que representen diferents dimensions i condicionen els factors i les contingències de la realitat viva anomenada “Barcelona”: els monuments, l’arquitectura, la planificació de la ciutat, els sistemes de transport, el turisme, el poder definidor de la mirada, un ordre clàssic i els seu revés, la violència i les seves conseqüències, els traumes i les esperances, la identitat nacional i la política lingüística, la memòria i la idealització, el desenvolupament econòmic i l’especulació i, per descomptat el mite de la ciutat i la seva autèntica realitat política. |
|
Sinopsis |
|
| La vocació de modernitat de Barcelona pretén ser una anàlisi cronològica de la formació de la imatge moderna de Barcelona. | |
Una imatge amb dates i, per tant, una imatge datada, que va aparèixer durant la segona meitat del segle XIX i que va ser fonamentada, combatuda, esborrada, conscientment restaurada i finalment abandonada aproximadament un segle més tard pel franquisme i les seves nefastes conseqüències. Si l’efecte estimulant de reconstruir Catalunya sobre una base humanista va fracassar durant la postguerra, per tal de tornar a ser algun dia, Barcelona havia de ser, durant aquestes llargues dècades, una ciutat recordada. I després la “transició”, la democràcia formal, el revifament dels anys 80, la transformació olímpica i la fixació d’una imatge moderna de Barcelona que tancaria el cicle històric començat un segle abans. http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=53517Notícia El País 06.11.2007
Ser altavoz de filósofos emergentes, que llevan años tejiendo un discurso que se aleja de la autoayuda y el pensamiento instantáneo, pero que no hallan escaparate, algo más difícil si cabe en tanto el catalán es en buena parte de ellos su lengua de expresión. Ése es el objetivo de la colección de ensayo en ese idioma que lanza Galaxia Gutenberg, con trabajos de Perejaume, Maria Josep Balsach, Joan Ramon Resina y Tzvetan Todorov como tarjeta de presentación.
Una edición primorosa, una media de seis títulos al año, la posterior edición en castellano y la inclusión de autores extranjeros para complementar la mirada son las señas de una serie que llena un vacío, “una anormalidad del panorama editorial en lengua catalana”, sostiene Joan Tarrida, director general de Círculo de Lectores-Galaxia Gutenberg.
Los primeros nombres de la colección, dirigida por el filósofo Xavier Antich y Manuel Guerrero, dan pistas sobre la iniciativa. Así, el barcelonés Joan Ramon Resina, de la Universidad de Standford -”uno de nuestros pensadores de más prestigio fuera de Cataluña y aquí casi no tiene nada”, según Antich-, es el autor de Vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d’una imatge urbana, que aparecerá en enero. Balzac, directora de la Cátedra de Arte y Cultura Contemporáneas de la Universidad de Girona, ha escrito el ensayo de inminente aparición Joan Miró. Cosmogonies d’un mon imaginari, que propone nuevas lecturas del pintor. El multifacético Perejaume reflexiona sobre la relación entre obra y público y el miedo del artista en L’obra i la por, que inaugura la colección. La literatura en perill, el último libro de Todorov, completará la primera entrega.
El lanzamiento va acompañado este mes de un ciclo de debates, El pensament en perill, organizado por el centro KRTU de la Generalitat y la editorial (Centro Cultural de la Fundación Círculo de Lectores en Barcelona). Abrirá el fuego el jueves Resina con El modelo Barcelona en discusión. Dore Ashton, una de las críticas de arte más reconocidas, hará lo propio el día 15, con Balsach en la charla, mientras que Todorov debatirá sobre literatura con Quim Monzó (día 20). Perejaume cerrará, el día 29, el ciclo.
